Joan Pau Inarejos
Hi ha lapsus que sonen a utopia. Aquesta matinada, en el caliu del
directe, a l’emissora Catalunya Informació han dit que “els conversadors [sic]
grecs” encapçalen el parlament més efímer de la història del país (després han
corregit: “els conservadors”). Els conversadors. Quina imatge tan comfortadora.
En plena voràgine dels mercats, en plena duresa metàl·lica de la política,
arriben els conversadors. Hissant la paraula, com els filòsofs de Rafael quan
davallen les escales de l’Acadèmia. És el mateix equívoc feliç que produeixen
les notícies quan parlen de “manifestacions a la plaça Syntagma”, evocadora de formes gramàtiques arborescents,
malgrat que signifiqui senzillament “plaça de la Constitució”. O el camió que
passa fugaç per un carrer d’Atenes, amb el rètol metàfora (μεταφορά), tot recordant que els usuaris de la figura literària més
sublim no són més que transportistes de la paraula. Gent que dialoga amb l’ànima
dels mots. Conversadors grecs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario