Segons una de les nadales més cantades, a la nit del 24 de desembre sobrevé el silenci total. Igual que la nit de noces, quan ja ha passat tota la fressa i s'ha esvaït l'enrenou de les solemnitats diürnes, la nit del naixement té el xiuxiueig imperceptible de la intimitat a les fosques; es quan desapareix la llum perquè poguem veure-hi. Tant se val el que digui l'escuma del cava, l'enllumenat insomne o la faramalla daurada. Els pastors ja han marxat, Josep s'ha adormit, i tota la natura nevada desitja coses que fan estremir: una llàgrima, la rosada, olor de flor, un vent fred que travessa tota la vall, la tremolor dels arbres més alts; "vetlla sols en la cambra bressant dolça mare que al Nin va cantant".
Joan Pau Inarejos, 14 desembre 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario