La paraula de moda a la política catalana
té aires anglesos. A finals dels 90, un jove primer ministre arribava a Downing
Street amb la promesa de trobar un camí del mig entre el liberalisme i la
socialdemocràcia. Els serveis de l’estat del benestar han de ser públics i universals,
però ningú diu que no els puguem encarregar a una empresa privada. Mentre et
posin la injecció, tu no miris si te la posa l’Estat o un senyor que es lucra
amb els avatars de la teva salut. Tony Blair dixit.
A Catalunya, la retòrica de la tercera via ha arrelat en un terreny
especialment abonat per a les invocacions abstractes. Aquí fa temps que busquem
la “centralitat”, col·loquem “línies vermelles” i alertem de la “desafecció”
amb la mateixa desimboltura de qui demana que li passin la sal (i després ens
queixem que no ens entenen). Com a especialistes en argot, no podíem deixar de
fer la nostra adaptació nacional del terme: tercera via, ni independència ni
autonomia. Duran i Lleida dixit.
L’apel·lació a les coses terceres crea un estat
de fascinació al cervell, perquè l’obliga a pensar quina és la primera i quina
és la segona. Com tots els mots poc transparents, aquestes nocions tenen el prestigi de no ser
enteses a la primera, i així encobreixen realitats incòmodes o poc clares. D’un
temps ençà el Tercer Sector ve
designant una etèria regió intermèdia entre el sector públic i el privat, per a
allò que sempre havíem conegut com el voluntariat. Asèptic i professional, Tercer sector ens estalvia connotacions
caritatives. Molt més veterana, la tercera
edat genera autèntics problemes existencials per determinar on acaben la
primera i la segona. Per no parlar del Tercer
Món, que ha quedat definitivament en terra de ningú després que els dos
primers morissin amb el Mur de Berlín. No hi ha vells, no hi ha pobres. Hi ha
tercers.
El pitjor és que la mateixa vida personal s’ha
deixat contaminar per aquesta propaganda contra les paraules concretes, per
aquesta fórmula ordinal que supleix aclariments enutjosos. Quan la teva parella et diu que hi ha una tercera persona, ja pots anar fent via.
No hay comentarios:
Publicar un comentario