Joan Pau Inarejos
En quin moment rescat va deixar
de ser una paraula positiva? Segurament els grecs, que de gènesis lingüístiques
en saben força, ens ho poden respondre. Abans de les fatídiques intervencions
del govern d’Atenes, el recaptare
llatí remetia als superherois i als bombers; ara remet als homes de negre i als despatxos. Ahir era un terme èpic i lluminós; avui
els nostres governants malden per esquivar-lo, i sorprenentment prefereixen
succedanis burocràtics i ordinaris, com préstec
o crèdit. Us imagineu Jesucrist dient
“us vinc a prestar” a les portes de Jerusalem? Superman hauria vingut de
Krypton per donar “crèdits favorables”? Algú ens enganya. Per completar el
teatre de l’absurd, aquestes fórmules es presenten com a eufemismes (paraules
embellidores), com si l’original a ocultar fos el pitjor tabú possible. Tanta
contorsió lingüística en tan poc temps ens ha deixat sedats, fins al punt que
vénen els salvadors i ja no sabem si ens hi hem de llançar en braços o sortir
corrent. Un cop més, el periodisme i la mala política han segrestat paraules
innocents. Sense demanar rescat, esclar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario