per JOAN PAU INAREJOS
Nota: 6
Els quinze anys no s’obliden fàcilment. El Dúo Dinámico va escollir
aquesta edat amfíbia per cantar la seva història d’amor rocker (per cert,
quants anys tenia ell?) i encara ressona el trèmolo de Serrat justificant la
ignorància de dos amants que despertaven del son dels infants. El cinema tampoc
ha deixat de rendibilitzar la fascinació per aquesta terra biogràfica de ningú, que té el
dubtós honor d’allotjar els primers desastres emocionals de la vida.
I aquí tenim els “nens salvatges”, encertada definició dels habitants de l’ESO
i una picada d’ullet més que sospitosa als bons
salvatges que celebrava Jean-Jacques Rousseau. Certificant el potencial
narratiu de la filosofia, el pensador franco-suís té el mèrit d'haver inventat un personatge en
tota regla, el de l’home primitiu que encara no està contaminat per la civilització
i es mou per impulsos bondadosos. Corria el segle XVIII, i el seu mite encara belluga: de quina manera.
L’acne es bell, sembla dir-nos Patricia Ferreira. Mirant-s’ho des de la
barrera dels adults, en el fons amb un cert paternalisme complaent, la
directora ens posa al davant d’aquesta guarderia hormonal on no hi falta el
xaval de família pobra amb aspiracions artístiques (Àlex Monner), la nena de
casa bona atabalada per les neurosis paternes (Marina Comas) o el tímid que es
vol realitzar a cops de puny (Albert Baró). Rere una textura visual impecable i
fresca s’hi amaga una auca d’estampes simples, una mirada de Peter Pan amb mala
consciència, que enfronta professors bons
i dolents i explica l’enèssima versió
de la fugida adolescent frustrada.
Paradoxalment són ells, els joves actors protagonistes, els que salven la
funció i ens fan volar per damunt dels tòpics. Àlex Monner enlluerna amb la
seva naturalitat de noi destarotat, i el mateix es pot dir de la impressionant
Marina Comas, que ja va demostrar a ‘Pa negre’ el seu carisma per mimetitzar-se
amb el personatge com si la cosa no anés amb ella. Ells i només ells ens
arriben al cor. Ells i només ells ens fan oblidar un final del tot extemporani.
Qui vol guions consistents quan té actors que travessen la pantalla?
No hay comentarios:
Publicar un comentario