Caçant bolets romànics a Barcelona

Ruta per 4 esglésies dels segles XII i XIII
   

Joan Pau Inarejos

El romànic és l’art rural per excel·lència, i descobrir-lo en una metròpoli com Barcelona és ben bé com collir bolets. Són certament pocs els vestigis que se’n conserven, però tenen la virtut d’agafar desprevingut el visitant profà que recorri la ciutat des del Raval fins a l’antiga barriada de la Bòria. Des dels rampells orientals d’un antic monestir fins a la primera oficina postal del Vell Continent, us convidem a agafar el cistell i encetar la ruta.

1.  Sant Pau del Camp: el secret arabitzant

Carrer Sant Pau, 101 | segle XII

El barri del Raval, avui paradigma del mestissatge, pot dir que conserva des de fa segles una raresa de ressonàncies mahometanes. El petit claustre de Sant Pau del Camp, únic a Europa, desafia els cànons amb la seva filera d’arcs lobulats, com si les siluetes exòtiques de l’Alhambra haguessin aparegut en aquest antic monestir benedictí català. A fora ens vigila l’imponent cimbori amb serrell barroc i una constel·lació decorativa de cares, animals i astres.

2.  Capella de Sant Llàtzer: l’oratori dels leprosos

Plaça del Pedró | segle XII

Presidint una plaça ben a prop de la Rambla del Raval, s’alça aquesta capella que va pertànyer a un desaparegut hospital de mesells. La mateixa pell del temple s’ha anat exfoliant amb el temps, i avui veiem la seva façana apedaçada, entre la pedra medieval i els fragments moderns. Al bell mig floreix una breu fornícula en forma de petxina, mentre els coloms fan el seu hàbitat al modest campanar d’espadanya.

3. Capella de Santa Llúcia: la germana petita de la catedral

Carrer Santa Llúcia | segle XIII

Una marea de vianants recorre cada dia aquest racó adjacent a la catedral, on els músics amenitzen la cotitzada ruta cap al carrer del Bisbe i les seves ficcions gòtiques. Impassible i sovint desaparcebuda, la capella ens espera amb el seu interior senzill i relaxant, cobert per una volta de canó apuntada. Qualsevol diria que aquest cau d’humilitat està dedicat a les Onze Mil Verges (!): cal resar aquí, és aposta segura.

4.  Capella d’en Marcús: la bústia medieval

Placeta d’en Marcús, 3 | segle XII

I el passeig romànic acaba en una capella de cèlebres credencials, arrecerada prop de la confluència dels carrers Princesa i Montcada. La bufona església va ser la seu de la Confraria dels Correus a Cavall i a Peu, entitat postal degana a Europa, molt abans que el transport rodat i l’electrònica conspiressin per enterrar el romanticisme de les llargues travesses. Ho diu una pintada espontània en una de les parets: “Recorda’t d’oblidar”.

Veure totes les FOTOS
Documentació: Poblesdecatalunya.cat, Enciclopèdia Catalana i Viquipèdia