Joan Pau Inarejos
Els núvols van i
vénen, amb aquesta ciclotímia tan pròpia de l’estació, que ara t’aixeca l’ànim,
ara te l’estarrufa. Tarda d’abril a la Gran Via de l’Hospitalet. És
l’hora de dinar, i la imponent avinguda mostra el seu paisatge més desolat:
immensitats de ciment, les urpes de ferro de la Plaça Europa i els grans
gratacels metropolitans demanant almoina amb els seus cartells de pisos i
oficines en venda (per l’amor de Wall Street, compra!). Ben a prop, l’edifici
blau de Spanair: fantasies aeronàutiques desmantellades per les grues. Els
arbres florits, un dels encerts més agraïts de l’urbanisme metropolità, amb
prou feines acoloreixen el panorama. Tan desdenyat per la modernitat
metàl·lica, el color rosa ens recorda que ha arribat el clima de les abelles i
les fragàncies. Costa escoltar com respira la natura en aquesta illa d’asfalt i
d’aire condicionat. Sort que entres a l’Ikea i els suecs et reben amb el seu
optimisme socialdemòcrata: “No renunciïs al teu somni: només l’has d’encongir”.
foto:
Ikeando.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario