Del couch potato al social viewer

Estem tan hiperconnectats, diu Mike Ibáñez, que ara el més subversiu seria escarxofar-se al sofà i mirar passivament la televisió, sense participar en l’eixam neoproletari del feed-back digital. Homer Simpson, la nova icona llibertària?

   

Mike Ibáñez

Temps era temps quan la caricatura televisiva era quelcom semblant a això: un paio arrepapat en el sofà del salonet, envoltat per bosses de snacks i llaunes buides, fotent-li indolent al comandament amb el qual canvia de canal un voluminós televisor que escup programes infectes, entrant la ment del paio en hipoactivitat, en un estat alfa, vivint passiu una experiència colesterotrònica. Un couch potato, una patata de sofà davant una caixa tonta. Tot això ha canviat. Aquesta pantalla tanoca i monologant ha deixat de ser una caixa tonta per convertir-se en una Smart TV, un quadre llest i replicaire; al passiu espectador l’hem posat a fer fúting mental i no està envoltat per bosses i llaunes, està rodejat per gadgets (…). Res de couch potato; ara a aquesta neuròtica caricatura l’anomenarem social viewer, espectador social. Hem passat de la passivitat a la hiperactivitat estressant (…). Encara que el televisor del couch potato el del social viewer s’assemblen com un ou a una castanya, a l’aparell se’l segueix dient televisor per poder ocupar aquest lloc privilegiat en les llars: la pantalla central domèstica. Però ha venut la seva ànima a internet (…).

L’audímetre ha quedat desfasat. El nou mesurament és aquell que facis del buzz, el brunzit, el rum-rum que genera l’espectador social a les xarxes respecte a la televisió. La monumental ciberxerrameca que genera aquesta massa és quantificable i fins i tot traduïble a xifres (…). Així, l’atrafegat espectador social, batejat afectuosament com iDiot, seria una mostra, e vegades MOLT estakhanovista, d’aquell neoproletariat digital assetjat per pantalles intel·ligents. Un altre tipus de servitud voluntària. Un do i una maledicció: estar connectat, hiperconnectat (…).

Acabes enyorant l’ociós couch potato de l’inici, reivindicant el dret d’empassar tele a l’engròs sense més activitat que això (…). Una oportunitat per desconnectar. Desconnexió. Entrar en un improductiu estat alfa o fins i tot doble alfa (AlfAlfA), com un rotllo zen de tot a cent (…), quelcom que podrà arribar a ser considerat per la Policia del Pensament d’aquí no massa com un subversiu exercici de tele antisocial, o almenys asocial.

Mike Ibáñez

Article ‘Caixes tontes i couch potatos’ 

al suplement ‘Cultura/s’ de ‘La Vanguardia’, 28 març 2012
Imatge: muntatge fotogràfic de Joan Pau Inarejos