21 febrero 2012

Verds i als núvols?


JOAN PAU INAREJOS
  
"És el moment per estar al núvol i ser verd”. Ho ha tuitejat l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, citant un eslògan del seu homòleg de Vitòria, Javier Maroto. I m’he imaginat una padrina Teresina qualsevol, amb banda ampla i el gosset a la falda, fent un bot a la cadira, o si més no una ganyota d’inquietud. Hem d’estar als núvols i ser verds? Caram, com ha canviat el conte. Això abans serien maneres de definir el jovent eixelebrat, que no hi ha manera de redreçar-los i són, efectivament, uns cap-verds, a la lluna de València, encantats, badocs, palplantats i tot aquest vocabulari del català tan fèrtil quan es posa a malparlar de la mandra. Els nostres laboriosos predecessors no estimaven gaire les excursions al firmament i ni molt menys les connotacions obscenes i tuberculoses d’autoproclamar-se una persona verda. On vas a parar!

Però abans que la padrina comenci a veure-hi els senyals inconfusibles d’una crisi moral, o pitjor, un retorn dels hippies, li hem d’explicar que això del núvol és una metàfora. Veurà. Ara resulta que ja no hem d’emmagatzemar els nostres arxius al disc dur, sinó confiar-ho a una estranya instància superior, un dipòsit virtual que en diuen Cloud Computing (informàtica al núvol), amb què ens podem alliberar de cables, processadors estressats i tota aquesta enutjosa materialitat del hardware. Bill Gates va comprar el concepte finestra i sembla que ara els hereus de Steve Jobs volen fer el mateix amb la humil silueta del núvol, fins ara de poca cotització mediàtica més enllà dels mapes meteorològics de la tardor.

I verds? Sí, dona. Pensi que el gris metall i el negre quitrà han passat a millor vida en l’estètica del progrés, i ara no hi ha cap pla urbanístic ni cap nova infrastructura que no demani perdó a la natura en forma d’àrees ajardinades o estudis d’impacte ambiental (o sigui, agressions negociades amb la víctima). Fins i tot hi ha marques publicitàries que ens emplacen a pensar en verd, així que no hi vegi cap mala fe ni cap poca-soltada: són coses del llenguatge, que va fent batzegades sense avisar ningú. #padrinanosamoïni

21 febrer 2012

No hay comentarios: