Què hi guanyem?

Joan Pau Inarejos

Hi ha qui diu que el procés cap a la consulta del 9-N s’ha afeblit. És literalment cert. I no pas per qüestions polítiques o logístiques, sinó purament lèxiques. Mentre ens entreteníem amb cimeres i contracimeres, posades en escena a la galeria gòtica i conclaves a la sala de la Mare de Déu de Montserrat, resulta que dues lletres han aparegut màgicament a l’eslògan de la campanya institucional. Ha anat tan ràpid que gairebé no ens n’hem adonat. 15 d’octubre: “Tu participes”. 17 d’octubre: “Tu hi participes”. Pronom feble al rescat.

Com sempre, hem d’agrair als lingüistes i lletraferits de guàrdia aquesta oportuna correcció d’un lema que corria el risc de semblar un simple calc d’altres llengües. (Deixem de banda els falcons de la pronominalització, que també exigeixen completar el cartell amb un “Tu ho decideixes”, perquè no sembli que no sabem què decidim). El cas és que amb aquesta inclusió, precisa i quirúrgica, la frase queda fabrianament amorosida, i –encara més important–, es curtcircuita la possible vaguetat de la crida. No participes genèricament, intemporalment: participes en aquesta convocatòria.

Això ho van veure molt clar els socialistes a les eleccions generals del 2008, quan van llançar aquell famós eslògan: “Si tu no hi vas, ells tornen”. Calia anar a un lloc molt precís per impedir el retorn d’”ells”. Pragmàtics de mena, els catalans ens estimem les coses concretes i no ens agrada que ens facin fer o dir coses sense el GPS domèstic del pronom feble, d’altra banda tan necessari per desfer malentesos.

Efectivament, no és el mateix preguntar Què farem –que expressa una incertesa i angoixa importants sobre el futur– que sospirar Què hi farem –indicador d’una definitiva resignació-, com tampoc esperarem la mateixa actitud d’algú a qui preguntem Què hi dius –apel·lant a un receptor il·lustrat- o bé un vulgar Què dius –expressant la sordesa de l’emissor–. Amb tots els respectes per a la nova operadora de telefonia catalana Parlem, no cal dir que tindria un major arrelament si derivés en un negociador Parlem-ne, en comptes de copiar rutinàriament la moda lacònica de Podem, Guanyem i Avancem (quan els autèntics interrogants són cap a on avancem, quin poder tenim i què hi guanyem).

Un cas a part ens el planteja el Som i serem. Evidentment, i lamento decebre algú, no tots Hi som ni tots Hi serem, però se suposa que la identitat és una cosa vigorosa i perenne que no necessita pròtesis febles per sobreviure. P.D.: Si considereu que l’adreça web de la campanya hauria de ser “participahi2014.cat” en lloc de “participa2014.cat”, truqueu al 012.