Joan Pau Inarejos
El Curiosity no tornarà mai més. Pel que sembla, el sofisticat robot
de Mart ha hagut d’esborrar el software
del seu trajecte espacial i n’ha programat un de nou. Així ha pogut alliberar memòria per dedicar-se exclusivament a recórrer la superfície del
planeta roig. Incansable i expeditiu, l’autòmat no sap que s’ha desterrat a si
mateix en una mena de gulag marcià. Ho deia un científic a la televisió, amb
un somriure segurament inconscient del seu rerafons dramàtic: “D’alguna manera,
el Curiosity ha signat la seva pròpia sentència de mort”.
En realitat, el que ha fet el rastrejador de Mart és un procés molt en
voga que es coneix com desaprendre.
Hem d’oblidar, diuen, per seguir aprenent. Algú va anar més enllà i va
sentenciar que la cultura és allò que queda quan ja no es recorda res. Una amnèsia
útil. Un reset per continuar
endavant. I recentment han vingut els publicitaris amb el seu olfacte
oportunista per dir-nos que hem de “desaprendre a estalviar” (ING Direct dixit). Un bon consell, perquè el
panorama actual augura que en tocarem pocs, ben pocs de calents.
El nostre ambaixador metàl·lic a Mart fa el que ha de fer, i per això el
paguem i només faltaria, però la seva història em provoca una desolació
inevitable. És com si Ulisses s’hagués oblidat d’Ítaca en alta mar i quedés per
sempre a la deriva. O com si Cristòfor Colom trepitgés les platges verges d’Amèrica
i tot d’una ignorés que estava descobrint un món nou. O encara més: potser tots
nosaltres hem esborrat el nostre programari anterior i, com volia Plató, de
vegades tenim reminiscències del nostre origen celestial, com un ordinador
avariat que fa fallades reveladores. Hem desaprès a volar? El Curiosity, pobre, ja no ens ho pot
contestar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario