Les 10 (i una) millors esglésies de Catalunya

JOAN PAU INAREJOS

1 Santa Maria del Mar (Barcelona)

1329-1383 La nuesa de la pedra i la gran amplitud de l'espai, gràcies a la igualació de les naus i l'esveltesa de les columnes, fan de l'interior de la basílica marinera barcelonina una de les joies més magnífiques de l'arquitectura medieval. En la seva humilitat constructiva dóna moltes voltes a la majoria de catedrals.

2 Sagrada Família (Barcelona)

1882- Malgrat l'incòmode aspecte Frankenstein que li han donat les successives etapes constructives, la gran basílica de Gaudí és un impressionant poema de pedra dedicat a la natura, des de les inconfusibles torres fusiformes coronades amb flors de trencadís multicolor fins a la pell nevada i vegetal de la façana del Naixement, sense oblidar les esplèndides voltes parabòliques que ens abracen quan hi entrem.

3 Santuari de Montserrat de Montferri (Alt Camp)

1926-1999 Josep Maria Jujol, el deixeble més genial i avantatjat de Gaudí, ens va regalar el disseny d'aquest temple inspirat en Montserrat i en la Sagrada Família, que alça les seves formes curvilínies sobre un turó solitari del Camp de Tarragona. El color gris roca, els murs coberts de gelosies i l'aspecte de monòlit primitiu podrien oficiar un matrimoni impossible entre la muntanya de la Moreneta i les mesquites de l'Àfrica negra.

4 Santa Maria de Castelló d'Empúries (Alt Empordà)

Segles XI-XV Aquesta és, sens dubte, la gran senyora de l'Empordà. Injustament oblidada a les antologies, la basílica custodia l'horitzó de la comarca i ha mantingut tota la vigoria gòtica sense recórrer als lífitings barrocs tan sovintejats. L'interior, sostingut per elegants pilars cilíndrics, floreix i respira amb tota la llum de les seves germanes mediterrànies de Girona i Barcelona.

5 Sant Climent i Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça)

Segle XII Les dues modestes esglésies rurals s'enfilen al cel amb els seus campanars d'estil romànic llombard, estampats amb fileres de finestres, com ulls de gegants. També són els dos setials divins dels Pirineus: a dins ens hi esperen -avui en forma de còpies- les irrepetibles imatges de la Maiestas Domini i la Maiestas Mariae.

6 Catedral de Girona 

Segles XI-XIII i XVIII Entrar a la seu episcopal de l'antiga Gerunda deu ser com entrar a la sala d'espera del cel: sense racons ni amagatalls, la seva nau única, la més ampla del món després del Vaticà (22,98 m) és un prodigi d'enginyeria i un esclat de simplicitat esbalaïdora, oceànica, només comparable a Santa Maria del Mar.

7 Cripta de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

1908-1915 Dissortadament mai contemplarem el conjunt complet d'aquesta església que Gaudí va incardinar com a pulmó espiritual de la colònia obrera, petit Edèn del socialisme utòpic encarregat per l'egregi mecenes Eusebi Güell. Ens haurem d'imaginar quin extraordinari animal de pedra no s'hauria alçat sobre les potes i columnes rupturistes del pis inferior, on els finestrals floriformes acoloreixen un jardí bellíssim de vidre i llum.

8 Santa Maria de Vilafranca (Alt Penedès)

Segles XIIII-XV i XIX-XX Basílica majestuosa per a una ciutat modesta, és una de les construccions més sorprenents del gòtic català. Després d'una reforma moderna de gran elegància, avui regna sobre la terra de les vinyes amb els seus tres pinacles inconfusibles.

9 Monestir de Santes Creus (Alt Camp)

Segles XII-XIII El més bell dels cenobis de l'ordre del Císter a Catalunya encisa els ulls amb el seu claustre airós, escolpit amb filigranes de pedra refinades, gairebé voladores. La bellesa monacal de Santes Creus passa també per les enigmàtiques finestres romboïdals i l'augusta església amb merlets, il·luminada per un imponent vitrall ogival. 

10 Sant Pere de Galligants (Girona)

Segle XII Ben a prop de la catedral ens espera aquesta antiga abadia, una festa de volums geomètrics que comencen a la façana quadrangular, continuen al cúmul d'absis bombats i culminen al superb campanar octogonal: mostra inigualable de la vocació de transparència de les formes del romànic.

Sant Baldiri (Sant Boi de Llobregat)

1710-1752 D'acord: com a santboià no sóc gens imparcial, però deixeu-me un modest capítol per a aquesta esplèndida església del Set-cents, austera i harmoniosa, que domina la vall del Llobregat amb el seu frontó ondulat i el seu campanar poligonal, bell i robust com una columna dòrica.