Menuda, pensa en mi

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t’esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet,
però pensa en mi,
menuda;

Pensa en mi quan no t’arribi el sou
o quan t’arrambin en el metro a quarts de nou
i porta’m brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa’m de les teves arracades.
Volta’m amb els teus anells i

deixa’m venir amb tu, deixa’m venir.
Deixa’m anar on vas, deixa-m’hi anar,
menuda entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d’amagat.

Joan Manuel Serrat
Per al meu amic, 1973