per JOAN PAU INAREJOS
Nota: 7
Fa quatre anys, un drac de mirada canina va aconseguir una petita proesa. No era exactament original: les seves maneres tant podien recordar E.T. com l'alienígena de Lilo & Stitch, un coala bondadós com una mascota de l'anime japonès. El carismàtic animaló de 'Com ensinistrar un drac' tampoc apareixia en cap tessitura trencadora, sinó en el context, aparentment rutinari, d'una aventura medieval de masmorres i combats víkings. Però tot i així va brillar amb llum pròpia i, per primer cop, una pel·lícula d'animació de DreamWorks va fregar la sensibilitat i el talent de la Pixar. Havia nascut un personatge: Desdentegat.
Malauradament, els continuadors de la troballa no han seguit ben bé la fórmula captivadora, allò que va fer tan especial aquell primer lliurament. Si la coneixença entre l'home i la bèstia, tímida i experimental, afaiçonava les millors escenes de la cinta del 2010 -l'ensinistrament franciscà del títol, ple de matisos i de destresa visual-, ara s'ha optat per engrandir l'espectacle per la via de la quantitat i l'embalum. Abans deu dracs, ara cent. Abans, petites transgressions al cànon infantil; ara, drama familiar en tota regla.
Més adulta, més desenvolupada: el mateix Hipo, el jove protagonista, se'ns ha fet gran i comença a tenir pèl a la cara. La seva pròtesi de cama ens recorda que és un heroi atípic, literalment mutilat per la vida (vegeu la primera part). 'Com ensinistrar un drac' introdueix conflictes moderns en decorats antics, igual que títols recents de Disney-Pixar com 'Brave', 'Frozen' o 'Malèfica'. Justificar que una mare abandoni els fills, abordar la mort de cara o fer que un discapacitat esdevingui l'amo del reialme són accidents que s'haurien considerat intolerables en els tradicionals contes de fades passats pel sedàs de la Disney.
En aquest sentit, la pel·lícula fa un exercici agosarat d'aggiornamento medieval -més reeixit fins i tot que 'Brave'-, que sens dubte entusiasmarà molts espectadors. Barreja arquetips i escenes clàssiques del gènere amb aquesta escampadissa constant de picades d'ullet: som escapistes, sí, però també sabem en quin món vivim. Podem fer una gran aventura amb una família desestructurada. A partir d'aquí se'ns plantegen algunes preguntes. És aquesta, la funció de l'animació dita infantil? Val la pena sacrificar la màgia i la idiosincràsia per voler ser més contemporani? I encara més: té sentit reformar i modernitzar els esquemes dels contes de fades, en lloc de cremar les naus i atrevir-se amb nous marcs simbòlics? (ja no recordem 'Toy Story'?).
Que la pel·lícula és espectacular i vibrant no ho nega ningú. I que ambiciona trencar motllos, tampoc. Però tantes aspiracions li han tret protagonisme a l'autèntic rei de la funció, aquest Desdentegat, una mica confós entre la gentada, que ens recorda encara l'essència més primària i universal de l'animació. Poden canviar les modes, les èpoques i les regles de joc, però sempre ens atraparà per damunt de tot un ninot que es mou amb gràcia, un dibuix amb ànima. Tant innocent i misteriós com la mirada del nostre gos.
‘COM ENSINISTRAR UN DRAC 2’, DE DREAMWORKS
MÉS INFORMACIÓ I CRÍTIQUES DE LA PEL·LÍCULA A FILMAFFINITY
No hay comentarios:
Publicar un comentario