El món és dels pelacanyes

per JOAN PAU INAREJOS

Nota: 7

Què passa si s’ajunten un bandarra menjaxiclets, un ós rentador malparlat, un arbre humanoide d’intel·ligència justa, un tou de músculs que no entén els dobles sentits i una assassina a sou de color Fairy? Doncs que tenim una de les alineacions més suggestivament atípiques del cinema de superherois. Resulta que aquests han de salvar el món i se’ls coneix com els guardians de la galàxia, o sigui que la ironia, la beneïda ironia, ha vingut un cop més a refrescar un gènere amb perill d’al·luminosi.

La nova adaptació dels còmics de la Marvel té tots els paral·lelismes possibles amb la resta d’aventures galàctiques de la casa, però el seu particular sentit de l’humor i un ritme desimbolt que no està per orgues, la salven de la inòpia. Aquest equip de perdularis de la societat podria ser ben bé la rèplica incorrecta a ‘Els Venjadors’, uns rescatadors de la humanitat que ja no ho són per vocació o per amor a l’art sinó com a via fortuïta per redimir-se dels seus currículums més aviat llejos.

La música pop que surt dels auriculars del protagonista impregna tota la pel·lícula d’aquest saludable aire informal. Malgrat que el pròleg és terriblement dramàtic, els xocs i divergències entre els personatges van teixint un guió carregat d’humor domèstic, on el que importa menys és la gran missió sideral o el passat més o menys traumàtic dels combatents. El director James Gunn humanitza commovedorament les seves estranyes criatures, fins i tot quan es tracta de bèsties de laboratori o d’un home-soca que balla al ritme dels Jackson Five (impagable!). La paròdia té grapa: els encarregats de salvar la humanitat són una colla de mutants.

Zoe Saldanha surt especialment airosa d’aquesta antiaventura còsmica, confirmant que el verd li escau més, molt més que el blau (‘Avatar’). L’ajuda un Chris Patt agradablement pallús, sempre penjat del walkman com si visqués desconnectat del seu mandat heroic (ep, però quan és necessari sap sacrificar-se per amor, i així ho demostra una brillant escena amb ecos de ‘Gravity’). 

Atents també als rampells de camaraderia d’aquesta tropa incorregible, especialment el moment màgic en què es forma un anell protector a la nau per evitar els estralls d’un aterrament forçós. O els interessants gags a tomb de les civilitzacions extraterrestres que no entenen les metàfores i només s’atenen al pur literalisme... No ho dubteu, si seguiu les peripècies dels guardians de la galàxia tindreu entreteniment garantit i a més aprendreu a despatxar els borinots que se us acosten més del compte amb una frase antològica: “No cediré a la teva bruixeria pèlvica”.

‘ELS GUARDIANS DE LA GALÀXIA’, DE JAMES GUNN

MÁS INFORMACIÓN Y CRÍTICAS DE LA PELÍCULA EN FILM AFFINITY