Sóc un home nou

Joan Pau Inarejos

He descobert que si no miro la previsió meteorològica fa més bon temps. I no em prengueu per supersticiós: ho tinc comprovat. La meteorologia es comporta com la felicitat o les hamburgueses de tofu: si intentes aferrar-la, se’t gira en contra. Esmunyedissa de mena, és la típica matèria que has de tractar amb una prudència delicada i sense expressar en veu alta les teves opinions i expectatives. Dit d'una altra manera, el sol surt per tothom, cert, però no li agrada que el controlin.

Així que aquesta setmana he ignorat olímpicament els telenotícies i els mapes del temps de tal manera que la deessa Gaia m’ha obsequiat amb una corrua de matins radiants i tardes daurades d’aquelles que sembla que no s’acabarien mai si no fos per prescripció astronòmica. Sempre, sense excepció, he donat per fet que l’endemà seria igual, i l’anticicló ha somrigut amb la meva beneita ingenuïtat.

Si les vaques agreugen el forat de la capa d’ozó amb els seus rots, tinc motius fonamentats per pensar que els humans col·laborem psicològicament en la conformació de les casuístiques meteorològiques. Quan algú comença a tenir por que canviarà el temps, els núvols negres es congrien en algun racó remot del firmament. Com més preguen i s'agenollen els portadors d’imatges de les processons, més trona el sarcasme de Déu.

L'única solució és fer-se el ximple o provar amb els fets consumats. Si et poses màniga curta i surts convençut que "ja s'ha acabat el fred" o altres pressuposicions completament irracionals, la meteorologia no et penalitza tant com si et tanques a casa i comences a mirar pronòstics i estadístiques anuals. Avui he sortit disposat a agafar una castanya de vitamina D i obtenir un bronzejat irresistible. Cap home del temps em deturarà.

I no em preocupa que Goethe consideri insuportable una successió ininterrompuda de dies bonics. He deixat de llegir filòsofs i altres pessimistes professionals amb la carrera de Física. Per què hem de copiar les pors dels nostres avantpassats? Ells vivien amb l'ànsia permanent que el cel els cauria al damunt. Jo, si voleu, reivindico la superstició més infundada de totes: creure que demà farà un bon dia.