10 poemes d'Antònia Font (i una cançó desesperada)

Joan Pau Inarejos

Quan he sabut que els Antònia Font plegaven, he tingut una necessitat instintiva de fer inventari de les seves cançons. Com si tingués por de perdre-les, com qui revisa les pertinences quan ha patit un robatori. Aquesta és la petita tragèdia que regeix les relacions entre els artistes i el seu públic: en bona mesura, creiem que ens pertanyen i per això ens sentim una mica estafats quan marxen. Ens palpem la cartera.

Qui escriu aquestes línies no es considera en absolut mitòman, i tanmateix esperava els nous lliuraments de Joan Miquel Oliver, Pau Debon i companyia amb la sensació més semblant a la nit de Reis de la infància: una veritable expectativa. Una certesa que et sorprendran. Un deixar-se portar pel joc i el plaer estètic més descaradament incompromès. Confesso que me’ls he sentit tan meus, que de vegades em semblava com si les cançons les hagués escrit, pensat o compost jo mateix. Quina gran vanitat caracteritza sovint els enamorats!

No sóc original, però deixo aquí la meva llista –dolorosa, incomplerta– amb les deu cançons dels Antònia que salvaria d’un incendi, que m’enduria a una illa deserta o com coi s’anomeni aquest tòpic tan gastat i consolador. De gelocatil i cafeïna arrencarem almanco avui.

01 Loco

A la vora dels vint anys, treballant a Ràdio Esplugues, escoltava cada dia una falca amb aquesta cançó prenyada d’entusiasme mediterrani, esquitxada escumosa del disc ‘Taxi’. Després vaig saber que l’addictiva invitació a ballar damunt la mar la feien uns mallorquins amb nom de cantautora tronada. Els hauré d’escoltar més, vaig pensar. Escoltar

02 Wa Yeah!

El disc ‘Batiscafo Katiuscas’ conté aquest manifest al·lucinògen i dadaista, amb zebres que creuen el semàfor i publicitat ballable de Margaret Astor. Sempre he pensat que els Antònia Font serien rebentapistes electrònics de cal Déu si s’ho haguessin proposat. Escoltar

03 Love song

Molt murris, els creadors de ‘Batiscafo Katiuscas’ camuflen amb un títol redundant i rutinari un dels millors temes romàntics que s’han escrit mai en català. Making off d’un poema d’amor escrit en la distància i la nostàlgia d’un trajecte aeri. Diria que es teus llavis són hiverns. Escoltar

04 Serpentines esquinçades

Aquarel·la de final de festa, amb la sensació derrotista que tenen totes les ressaques, compta amb la veu precisa i plena de penetració psicològica de Pau Debon per conduir-nos a través  d’un paisatge fugaç. De serpentines esquinçades i d'altres despulles entre la nit i el dia. Perla neomodernista del quilomètric ‘Vostè és aquí’. Escoltar

05 Batiscafo Katiuscas

En el palmarès més èpic dels mallorquins hi figura aquest himne marítim de títol marcià i grandiositat musical. Sirenes, balenes, i els ecos d’una estranya tragèdia soviètica bussegen entre els seus acords lluminosos. La meva memòria sentimental sempre l’associarà a les immersions oceàniques de Tintín que vaig llegir aquell estiu. Escoltar

06 Clint Eastwood

El cowboy és l’amo i senyor del disc ‘Lamparetes’, dedicat als fundadors de la civilització. Amb l’aparent espontaneïtat que els caracteritza, com si no anés amb ells, Oliver i Debon ens regalen aquest storyboard adust, de ritme perfecte, endolcit per una ironia irresistible. Do you know? Maybe. Escoltar

07 Dins aquest iglú

Cada cop que escolto les primeres notes d’aquesta cançó (de l’àlbum ‘Alegria’) tinc l’exacta sensació de llançar-me al vol des d’un penya-segat. Íntim i desolat, Oliver parla sense embuts del seu desert interior, d’aquest iglú tan paradoxalment immens i enclaustrador. Tan privat de tu. Escoltar

08 Armando Rampas

Una de les cançons més breus, vitaminades i sonorament intenses de ‘Taxi’. Un comandant de nom surrealista i impulsos sexuals poc lloables. Feliçment passada de voltes i sempre jugant a l’equívoc metafòric: qui és el violador de les altures, l’home o l’avió que travessa i desvirga els núvols? Escoltar

09 Portaavions

Demostració modesta que Oliver és un geni de la composició i l’escriptura musical. Capaç de traslladar mons anímics fent veure que parla d’altres coses. De botons d’abric i de badies de petroliers, per exemple. (Amb rampells lírics sublims: “Li falta una capa de mel / li falta una banda sonora en aquesta mirada d’oliva i de gel”. Del disc ‘Taxi’). Escoltar

10 Tots es motors

Mos estimàvem, mos destrossàvem mútuament ses vides. Brutal i cert com la vida real, ho diuen els versos del track més motoritzat i rocker del viatge 'A Rússia'. Embalat amb una rastellera de neologismes -mos sexuàvem, mos gastronomíem- en una cursa imparable cap a la promiscuïtat creativa i destructiva. Escoltar