05 diciembre 2012

Nadal de merda


Joan Pau Inarejos
Que el Nadal català té un principalíssim component fecal no és cap secret. Des del caganer fins al cagatió, la passió escatològica d’aquesta vora del Mediterrani adoba i fecunda de dalt a baix les celebracions del solstici d’hivern. Qualsevol observador imparcial pot constatar que el nostre comitè de benvinguda a l’infant de Maria és poc polit en comparació amb l’or fastuós de Melcior (un precursor dels patrons corruptes que ja guardava lingots a casa), i no cal dir, incommensurablement menys aromàtic que l’encens i la mirra dels distingits Gaspar i Baltasar.

Aquest any, però, el tarannà excrementici d’aquesta terra nostra està més justificat que mai, i no només perquè la situació convidi a cagar-se en tot (el primer, aquest Wert que se t’apareix fins i tot al teclat) o perquè les eleccions hagin llençat per l’excusat els candidats a messies (estirant la cadena), sinó perquè la iconografia clàssica del Nadal està sent víctima d’una bruta conspiració des de les altes esferes. Un autèntic ventilador de porqueria. Alerta, Dan Brown. Un paràgraf innocent del papa Benet 16 (‘La infantesa de Jesús’) recordant la natura bastarda del bou i la mula –absents en els evangelis canònics- han obert la caixa dels trons a can pessebre. L’excitació mediàtica, ahistòrica i més aviat poc rigorosa en matèria de lletres pures, la mateixa fogositat tuitaire que ens va fer creure que una parroquiana aragonesa havia esguerrat La Gioconda, ha fet l’agost en ple desembre.

Els operaris peluts de la calefacció han estat les primeres víctimes d’un presumpte ERO a l’establia de Betlem, però, no content de desfer-nos la il·lusió com Rosó, el pontífex va més enllà i el seu llibre -repiula-ho!- apunta directament a la casa reial -trending topic!-. Ses Majestats, aquestes figures solemnes que sempre havíem ubicat en algun indret del vast Orient amb el nostre Google Maps inconscient, i que aportaven la necessària elegància exòtica al relat semita, resulta que estarien empadronats segons Ratzinger a l’extrem occidental del món conegut, a l'antic reialme de Tartessos, que seria, si ens mirem el mapa, província amunt, província avall, l’actual Andalusia. Abans no ens imaginem els reis abillats com Los Cantores de Hispalis o pitjor, com Los del Río, ens informen que un capellà roig de Galícia també ha foragitat la figura del nen Jesús, perquè diu que és un desnonat. Jo de tu, Dan Brown, escriuria un best-seller exprés per fer una mica el merda amb tot plegat.


No hay comentarios: