FERRAN SÁEZ MATEU
“Hi ha poques coses més intel·lectualment deshonestes que el dubte exhibicionista: el nostre escepticisme sistemàtic cap als mitjans acaba conduint, paradoxalment, a la pura desinformació”
Entre terratrèmol i terratrèmol, és quan apareix la patètica figura de Gaddafi. El que va passar a Líbia és una cosa tan greu com vergonyosa –un sàtrapa que volia fer callar la gent a canonades– però durant més d'una setmana aquest episodi va desaparèixer, va deixar d'existir, cosa que permeté a la dictadura líbia fer els darrers jocs de mans (un alto el foc per guanyar temps que al final ni tan sols va respectar, etc.). Els espaviladets, els falsos ingenus o els anarquistes subvencionats sempre acaben fent una lectura conspiratòria d'aquestes “desaparicions” informatives (alguns, de fet, viuen de fer-les). Com passava amb la qüestió que hem comentat abans, sembla més fàcil dur a terme una lectura malintencionada i falsament complexa d'un fet que no pas assumir-lo com allò que és: un esdeveniment contingent, una trista casualitat. Darrerament, aquesta gran impostura –hi ha poques coses més intel·lectualment deshonestes que el dubte exhibicionista– s'ha portat fins el paroxisme. Els recomano, en aquest sentit, la lectura de Boris Groys i la seva noció de “sospita mediàtica” (el nostre escepticisme sistemàtic cap als mitjans acaba conduint, paradoxalment, a la pura desinformació).
FERRAN SÁEZ MATEU, ARTICLE 'MÉS ENLLÀ DELS RELATS' AL DIARI ‘AVUI’, 22/3/2011 / foto: Gadafi, Getty Images
No hay comentarios:
Publicar un comentario