El jardí de Gaudí

ARMAND PUIG

 Evoca tres paradisos: el jardí de l'Edèn, on Déu conversa amb l'home i la dona; l'hort de Jerusalem, on Jesús s'apareix a la Magdalena; i la nova Jerusalem, l'esposa que celebra les noces amb l'Anyell-Jesucrist

El punt crucial de tota edificació, que és la sustentació, queda resolt per l'arbre, per la columna-arbre, per l'arbre-bosc, per la volta-branques, per la volta-fulles, pels òculs-llum, pels pinacles-fruits. D'aquesta manera, la basílica [de la Sagrada Família] esdevé la nova Jerusalem, una rèplica augmentada de l'arbre de la vida, plantat al cim (!) de la façana del Naixement, que dóna fruit dotze vegades a l'any. Aquest arbre-bosc es converteix en una plantada d'arbres fruiters, amb dotze menes de fruita, un autèntic jardí on sempre és temps de collita. Podríem dir que la nau de la basílica evoca tres paradisos: "el jardí de l'Edèn", on Déu conversa amb l'home i la dona (Gèneso 2,15-25), "l'hort" de Jerusalem, on Jesús s'apareix a Maria Magdalena (Joan 20, 11-18) i en darrer terme, el "paradís", la nova Jerusalem, l'esposa que celebra les seves noces amb l'Anyell-Jesucrist, el seu espòs (Apocalipsi 19,7).

Armand Puig, 'La Sagrada Família segons Gaudí' (2010)

Imatge: http://www.sagradafamilia.cat/