Habemus primavera

Gran Via 2

Joan Pau Inarejos

Manllevo el títol d’un centre comercial que ha tingut la pensada d’inaugurar la nova estació amb una gran fumarada de color rosa. Una fumata laica i perfumada, de sagaç olfacte publicitari. La primavera és una d’aquelles notícies a celebrar per si mateixes, sense adjectius ni additius, atès que, com la flor del místic Angelus Silesius, ofereix bellesa i temps benigne sense cap explicació (“La rosa no té un perquè”). Gratuïta i puntual sense més. Habemus primavera.

Després de la travessa feixuga del gener, després d’aquesta tirallonga de mesos sense  puntes d’interès ni alegries especials, arriba l’estació més mediàtica. La més carregada de reclams estètico-consumistes (amb el permís del Nadal), de tòpics periodístics (“compte els al·lèrgics”) i de litúrgies culturals (la Setmana Santa o les processons lectores de Sant Jordi). L’amor, els diners, la metafísica. En certa manera, el 21 de març es torna a posar la maquinària en marxa. Tot roda un altre cop.

Tinc el privilegi d’albirar una plaça poblada d'arbres des del meu balcó, i ara mateix veig com les branques es van espessint amb el fullatge incipient. Els calbs i els arrugats maldarien per rejovenir d’aquesta manera. Un bany de sol a l’estiu, una maduresa elegant a la tardor, hivernació fugaç i de nou -tatxan- la cita amb l’esplendor del cos. Cabells nous i pell llisa. El somni fàustic de qualsevol cirurgià estètic. Tanmateix, ens haurem de conformar amb la renovació periòdica i entusiasta del paisatge mentre som nosaltres els que ens anem pansint sense marxa enrere. Què farà la primavera amb la nostra flor, amb la nostra soca decrèpita, aquest és el secret més ben guardat del conclave de la natura.