Escrita des de lluny

"La plaça del Diamant és una cosa ximple: si l'hagués vista abans no hauria escrit la novel·la"

Si hagués viscut constantment a Barcelona no hauria escrit mai La plaça del Diamant; és el producte d'una nostàlgia, és un reflex de tot l'enyorament del meu país. La meva experiència anterior a la Guerra Civil em sembla un somni irreal, impossible d'haver-lo viscut; i el fet d'haver viscut fora m'ha fet idealitzar més el país. Vaig escriure La plaça del Diamant sense recordar com era la plaça: no sabia on es trobava ni per quins carerers s'hi anava. Segurament si l'hagués vista abans no hauria escrit la novel·la. És una plaça ximple, trista, no té cap interès. És una cosa vella, sense caràcter. Em va decebre molt quan la vaig veure després, un cop publicada la novel·la.

MERCÈ RODOREDA, A 'AUTORETRAT' (2008). El fragment correspon a entrevistes entre 1966 i 1982 / foto: imatge actual de la plaça.