25 septiembre 2004

El alma trapacera


El alma es lo vivo en el hombre. Por eso insufló Dios un hálito viviente en Adán para hacerlo vivir. El alma, con astucia y juego engañoso, arrastra a la vida la inercia de la materia que no quiere vivir. Convence de cosas increíbles para que la vida sea vivida.

Está llena de trampas para que el hombre caiga, toque la tierra y allí se enrede y se quede, y de ese modo la vida sea vivida. Igual como ya Eva en el Paraíso no pudo dejar de convencer a Adán de la bondad de la manzana prohibida. Si no fuera por la vivacidad y la irisación del alma, el hombre se hubiera detenido dominado por su mayor pasión: la inercia.

Carl Jung, Arquetipos e inconsciente colectivo, 32

2 comentarios:

JESÚS GARCÍA BUENO dijo...

A Hysteria, l'obra de teatre dirigida per John Malkovich i que es representa aquests dies al Teatre Victòria, es plasma l'enfrontament entre Freud i Jung, dos autors que cites sovint a "Escorpionadas". La veu únicament la té Freud, que desprestigia les tesis del seu "col·lega" i es burla d'ell, dels seus arquetips i del seu món diví. La pregunta és: tu, amb qui et quedes? Per mi, Jung és més joanpauesc; de fet, els teus somnis escrits són una continuació de la seva obra. Però Freud, com Nietzsche i altres, et repugna al mateix temps que et fascina; és aliment del teu esperit, però passat per la liquadora.

Joan Pau Inarejos dijo...

Gairebé res més a afegir. Efectivament, em sento més proper a Jung. L'inconscient és la seu dels déus: quin gran descobriment! No és només un abocador de complexos, traumes i foscors passades, sinó un cosmos en potència, un món de formes a punt de ser desplegades. L'incoscient és saviesa.

Però Freud disecciona el nostre costat fosc amb una fredor de cirurjà. Les seves tesis són altament crítiques però molt poc terapèutiques. Tot el que ell diu, per la seva cruesa, ha de ser posat entre paràntesi o bé -efectivament- passat per la liquadora.

Jung t'acompanya en les experiències oníriques i creatives, i et fa descobrir les constel·lacions interiors. Freud t'acompanya en la solitud de l'habitació, quan et sents un bíped libidinós i poca cosa més.