Heteromàntics

Imma Monsó

La Vanguardia, 13/11/2014

Fa uns dies es va celebrar l’Asexual Awareness Week (Setmana de Conscienciació dels Asexuals), que cada tardor s’organitza a diferents capitals del món per potenciar la “visibilitat” dels que decideixen viure sense sexe però sense renunciar a les relacions sentimentals. (…) Volen reconeixement, i volen que els ciutadans, a l’hora d’escollir una opció sexual (cosa que es fa en general a l’adolescència i no és fruit d’una elecció deliberada, tot i que ara sembla que sí), puguin marcar l’opció “sense sexe” al desplegable. Un desplegable que al seu torn té un subdesplegable, ja que els asexuals es divideixen en heteroromàntics, homoromàntics, biromàntics i demisexuals, uf. (…) Gran part dels joves ja no es plantegen l’opció sexual com una cosa natural o com una pulsió a la qual no han de renunciar ni poden fer-ho, sinó com una elecció possible en l’ampli supermercat global de les opcions sexuals. I com més n’hi hagi, millor, perquè la llibertat, diuen, és això: tenir al davant un munt d’opcions per poder decidir... Jo és que sempre em vaig imaginar els éssers lliures fugint de ser classificats. Me’ls imaginava sense nom, sense etiqueta, escapant-se del catàleg, quasi invisibles, renegant fins i tot del deure de decidir... En fi, suposo que només eren això: imaginacions meves.

Sexe transgenèric?

Pau Riba

Cultura/s, La Vanguardia, 22/10/2014

(…) Som iguals, femelles i mascles? Un simple cop d'ull ens revela que no. Bé: políticament, jurídicament, sí, esclar, sens dubte. Però físicament o socialment no. Ens diferencia el sexe, la funció reproductiva. La igualtat jurídica s'estén per damunt d'aquestes diferències i el que aquestes diferències impliquen. 

I... quines son? 

En esquema, l'home no té centre i el busca a fora; sexualment expulsa, dissemina, lliura. La dona, en canvi, és centre en si mateixa -dóna lloc al miracle de la vida- i sexualment atrau, concentra, reté. I croquis sexual... igual a croquis mental. D'uns i altres. Està clar que iguals no som i que, per molt que complementaris, els papers son distints i morfològicament oposats. Aquest és l'esquema clàssic, biològic. Vull dir que d'aquí venim.

A partir d'aquí, el que faci falta. No seré jo qui s'oposi a trencar esquemes o a obrir nous escenaris. Però des que és obvi que, visiblement cansats dels papers tradicionals, ens anem apuntant a la festa, trobem divertit, o necessari, manipular-nos quirúrgicament o genèticament, i a poc a poc anem cedint a la idea que el sexe al llit, fantàstic, mentre que la reproducció millor deixar-la a la màquina, sapiguem almenys que no és poc el que estem canviant (l'espècie, potser?) i és molt el que estem relegant a la màquina. 

Ja hi ha qui parla de trans, o de post, humanitat.