A molts progres els deu haver agafat a contrapeu, això que els homosexuals vulguin casar-se. Ja els veig estirant-se dels cabells: "com és que, després de dècades de pedagogia individualista ara, als suposats paladins de l'alliberament sexual els agafa la dèria de recuperar el sagrament?". George Lakoff, actual guru dels progressistes nord-americans, respon lúcidament: el nostre principal dinamisme no són els interessos, sinó els relats, de manera que l'activista gai no es conforma amb la igualtat jurídica. Com un Prometeu modern, vola més amunt i aspira a robar el foc als déus heterosexuals. Fer-se amb el tresor cultural. Sí, tan senzill, tan poderós i tan controvertit com conquerir la paraula. "Matrimoni".
GEORGE LAKOFF
"La majoria de gais volen alguna cosa més que unions civils; volen matrimonis de veritat, amb tota la seva càrrega cultural"
Els liberals pragmàtics ho consideren [les unions homosexuals] una qüestió d'avantatges pràtics pel que fa al dret d'heretar, la sanitat, l'adopció, etc. Si es tractés només d'això, amb les unions civils -que de tota manera serien un bon pas endavant- ja n'hi hauria prou, perquè proporcionarien la mateixa protecció davant la llei. Per què no deixem que l'estat s'encarregui de les unios civils i l'església dels matrimonis, com passa a Vermont?
Els progressistes idealistes, en canvi, van més enllà dels avantatges materials, sense deixar de reconèixer-ne la importància. La majoria d'activistes a favor dels drets dels gais volen alguna cosa més que unions civils. Volen matrimonis de veritat, amb tota la seva càrrega cultural -volen un compromís públic basat en l'amor, totes les metàfores que comporta i tots els rituals, alegries, penes i experiències familiars- i poder sentir-se normals de manera que es puguin equiparar als altres (...).
La sacralitat és un valor més elevat que la justícia econòmica. Parlar d'avantatges i de beneficis no ve a tomb quan el que es qüestiona és la sacralitat del matrimoni. Són l'amor i el compromís que permeten definir l'ideal de la vida conjugal, l'essència mateixa del matrimoni (...).
Quan us trobeu enmig d'una conversa hi ha una resposta molt senzilla davant d'algú que us digui: "Jo crec que els gais no s'haurien de poder casar. I tu?". La resposta seria: "Jo crec en la igualtat de drets i punt. No em sembla que l'estat s'hagi de dedicar a anar dient a les persones amb qui s'han de casar i amb qui no (...) i negar als qui s'estimen el dret de casar-se és una injúria contra la dignitat humana".
