Ferran Sáez Mateu
‘Ara’, 02/07/2014
(…) A la majoria de diaris que llegeixo, de ràdios que escolto
i de teles que veig, gairebé ningú no ha considerat oportú explicar-me què era
això de l’ eurovinyeta (…) Pel context, crec haver inferit que es tracta
d’una taxa que s’aplicaria a vehicles pesants de transport de mercaderies a la
xarxa viària europea. Repeteixo que això ho he deduït d’una manera vaga i
aproximada: ningú no m’ho ha explicat, i jo no tinc l’obligació de conèixer els
argots dels altres (ni els altres de conèixer els meus). (…)
D’argots n’hi ha a tot arreu. (…) El que no té justificació,
el que delata l’existència d’alguna cosa semblant a una casta, és el fet
d’elevar una denominació gremial a la categoria de llenguatge normatiu. En
aquest cas, el gremi passa a ser percebut, i amb raó, com una casta. (…)
El rerefons de l’assumpte, en canvi, té més importància. De
fet, explica la puixança actual dels populismes de dretes i d’esquerres, separats
per una línia cada cop més primeta. Tenim dos extrems: d’una banda, el d’una
suposada casta que s’expressa crípticament, amb el seu propi dialecte
autoreferencial; de l’altra, els d’uns suposats justiciers populars “que diuen
les coses pel seu nom”. En aquest precís context, “dir les coses pel seu nom”
significa exactament simplificar els conceptes, emocionalitzar els debats i
adular el votant explicant-li el que vol sentir, no el que hauria
de sentir. Tot just enmig d’aquests dos extrems existeix -existia?-
una possibilitat que sens dubte resulta poc llampant o atractiva, però que
ajuda a crear societats d’adults ben informats. Són els que després podran
actuar responsablement i racionalment, tant en l’àmbit individual com
col·lectiu. (…) la funció social dels mitjans de comunicació consisteix a
informar honestament; i la seva funció política és fer de contrapès del poder,
no imitar-ne el llenguatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario