per JOAN PAU INAREJOS
Nota: 8,5
El cinema belga ens porta literalment a la quinta forca. ‘Au
cul du loup’ (al cul del món) és el títol d’aquesta faula intensa i senzilla
sobre la possibilitat d’encetar una segona vida als antípodes de l'hàbitat quotidià. El dia a dia de la Christina,
una jove cambrera a la vora dels trenta, fa un gir quan descobreix que la seva
àvia li ha deixat en herència una petita casa a l’illa de Còrsega (‘Una casa en
Córcega’ és com s’ha traduït en castellà).
Desitjosa de sacsejar una existència ensopida i sense horitzons, la Christina farà un cop de cap i se n'anirà a l'enigmàtic mas perdut amb les butxaques buides i contra l'opinió de tota la família en bloc. Amb gran austeritat de recursos, el director Pierre Duculot aconsegueix atrapar-nos en aquest viatge al món rústic i desconegut amb els seus habitants ara inhòspits, ara entranyables. Un realisme rural, només amb un lleuger vernís d'idealització bucòlica, que encarna carismàticament el personatge de Pascal, l'atractiu i taciturn pastor a qui dóna vida l'actor François Vicentelli.
Sense pretensions ni dobles lectures, 'Au cul du loup' ens fa viure a la pròpia pell les peripècies emocionals de la protagonista i les seves trèmules contradiccions d'urbanita a l'encalç de l'autenticitat perduda. Por i fascinació, enamorament i gelosia, aïllament i amistat emergeixen en aquest discret reality show muntanyenc que es va engrandint amb interpretacions convicents i escenaris que semblen directament extrets de la mina de la realitat. Dues conclusions basteixen el seu rerefons moral: la família sempre hi és i les experiències valuoses només es troben en carreteres secundàries.
UNA CASA EN CÓRCEGA (‘AU CUL DU LOUP’), DE PIERRE DUCULOT
No hay comentarios:
Publicar un comentario