Els querubins són terribles guardians de Déu, i així els representa l'art medieval, amb el seu esguard sever i apocalíptic tan cultivat pel romànic (un art que, a Sant Climent de Taüll, converteix l'humilíssim Anyell de Déu en un monstre d'aparença gairebé diabòlica a ulls moderns). Però heus aquí que aquells querubins adustos, antics zeladors bel·licosos del cel, han arribat al nostre imaginari modern transformats en angelets rodanxons i entranyables, tot plegat per influència dels putti (nens) dels renaixentistes i barrocs italians, que, amb la seva esma de sofregir la tradició clàssica amb el cristianisme, ens han donat Cupido per llebre.
És només una de les curiositats iconogràfiques que ens explica a continuació Joan Perucho ('Les presències secretes. Història gràfica de l'invisible', 1995), qui també reconeix Batman i Superman com els àngels secularitzats del segle XX i, pel que fa als vampirs, els situa lluny de la tradició catòlica, tan entusiasta dels cossos incorruptibles, i ben a prop en canvi de l'ortodòxia oriental, que considera la conservació del cos com una expiació diabòlica. No és casual, doncs, que el Comte Dràcula sigui romanès i no provençal.
JOAN PERUCHO
Segons la Jerarquia Celestial de Dionís l'Areopagita i la Summa Theologiae de sant Tomàs, existeixen nou ordres celestials que giren al voltant del Tron de la Glòria. Aquestes informacions són completades per les tres grans cròniques d'Enoc (que sant Jeroni declararà apòcrifes), on es detallen la vida dels àngels, llurs noms i les seves característiques (...):
Tríade superior: 1) serafins 2) querubins 3) trons
Tríade intermèdia: 4) dominacions 5) virtuts 6) potestats
Tríade inferior: 7) principats 8) arcàngels 9) àngels
En el primer cor, els serafins són els més servidors de Déu, els més perfectes, que canten perpètuament el trisagi Kadosh, Kadosh, Kadosh (Sant, sant, sant és el senyor). El profeta Isaïes contemplà els serafins entorn del tron de Déu. "Cada àngel tenia sis ales; dues li tapaven el rostre; dues més, els peus, i les altres dues servien per volar" (...).
Després vénen els querubins (...): tenien quatre ales i quatre cares, i són representats com els conductors del tron de Déu. Actualment, la imatge dels querubins ha degenerat iconogràficament en la d'uns barrocs i bufons infants grassonets que volen graciosament com una papallona. El cor tercer és constituït pels trons ("opanins" o "galgalins"). Tron vol dir 'seient' i s'anomenen trons perquè damunt d'ells seu el Creador (...). El quart ordre el constitueixen les dominacions, que són aquells àngels que dominen els exèrcits d'altres àngels (...). El cor cinquè integra les virtuts (...) hom afirma que aparegueren en l'Ascensió de Crist i l'escoltaren fins al cel (...). El sisè cor és constituït per les potestats, que reben aquest nom perquè hi són sotmesos els poders contraris (...). El setè cor és el dels principats, on habiten els que vigilen les ciutats i les nacions de la terra (...).
El cor vuitè presenta els arcàngels que, en grec, vol dir 'els que anuncien coses grans', car les coses petites les anuncien els àngels (...). Axí, Miquel significa: 'Qui com Déu' Per això, quan es tracta de quelcom meravellós, s'envia aquest arcàngel (...). Fou el primer heroi de la guerra contra Satanàs i l'expulsà del cel. És des d'aquest moment que sempre s'apareix amb l'espasa a la mà (...). Gabriel significa 'Fortalesa de Déu' i, per això, quan cal manifestar un poder o una fortalesa divina s'envia l'arcàngel Gabriel (...). Sant Jeroni ens informa que quan l'arcàngel es va aparèixer a la Verge, ella el va confondre amb un home. "Maria estava plena de terror i consternació i no podia replicar, car mai fins ara havia estat saludada per cap home" (...). L'arcàngel Rafael era conegut com la "resplendor que cura" o també com la "curació o medicina de Déu". Quan es tracta de guarir, és enviat per Déu, i per això se l'anomena medicina de Déu (...).
"Les capes volieadisses de Superman i Batman substitueixen les ales majestàtiques dels àngels"
Tots els àngels volen. Aquesta circumstància ha influït, més que cap altra, en la nostra època (por receptiva als àngels) i ha determinat uan virtut indispensable en dos dels seus herois populars: Superman i Batman. Diu Malcolm Godwin que les capes voleiadisses d'aquests personatges substitueixen les ales majestàtiques dels àngels. També s'ha comparat els àngels amb els astronautes en els seus vols interestel·lars i la recent experiència de la Lluna que ha marcat la nostra era. El cinema, la ciència-ficció i el còmic (...) han simulat espais pseudoangèlics amb la col·laboració dels "biomecanoides" creats per l'enginyeria genètica amb ecos del visionari William Blake.
Per què els vampirs són un mite oriental? "Mentre el catolicisme considera el cos incorrupte com un premi, l'Església ortodoxa ho entén com una expiació diabòlica"
Tornant als vampirs, o no-morts, com a monstres corporals, constatem que a Occident rarament apareixen, així com, per contra, abunden a la part oriental d'Europa. Per què aquesta localització geogràfica? M'atreveixo a afirmar (com dic a 'Galería de espejos sin fondo', Barcelona 1963) que obeeix a la distinta concepció que sobre la supervivència dels cossos tenen, respectivament, l'Església catòlica i l'ortodoxa. Mentre la primera considera el cos incorrupte com una possible conseqüència de la santedat, és a dir com a premi (Santa Faustina, per exemple, i altres que no recordo ara), la segona entén la conservació del cos sense vida (el cadàver) com una expiació diabòlica. D'aquí ve tot l'horror que provoca la presència d'un cadàver no descompost i amb aparença de vida.
Joan Perucho: 'Les presències secretes. Història gràfica de l'invisible' (1995)
Imatges: 1) Querubí romànic a Santa Maria d'Àneu i querubins de Rafael a la 'Madonna Sistina' 2) Àngel del Beatus de Liébana i Superman 3) Cos incorrupte del Pare Pius i Drácula a la pel·lícula de Francis Ford Coppola (1992)
No hay comentarios:
Publicar un comentario